Aterratge a Innsbruck. Pre-hivern
Doncs ja la tenim aquí!
La primera nevada de la temporada ha arribat. Feia dies que contemplava el GFS (sí, Jaume, el GFS) i s'anava configurant la caiguda del jet polar a les nostres latituds. La qüestió era si tindria cap dia de coll entre l'últim dia de feina i l'entrada de la glopada freda per poder fer el cim d'Innsbruck, el Kleiner Solstein (curiosament Klein vol dir petit).
Finalment el meandre del jet s'ha format, amb una entrada brutal a la cara nord del Pirineu, amb torb (discussió pendent, si no hi ha neu a terra podem parlar de torb? ) i grans acumulacions a cotes baixes, per ser finals de setembre, a la part més occidental i nord de la serralada. Un pel més tard entrava al Tirol, per un altre camí, és clar. Als Alps suïssos i extrem oest dels Alps Austríacs també hi ha caigut un bon paquet.
Però anem una mica enrere: a principis de setmana encara vam tenir vent de sud, amb molta bonança i humitat, tot i que gran part de la humitat es quedava a la frontera amb el Sud-tirol, que mira cap al mediterrani. El dia D, 24 de setembre es va aixecar tapat, amb núvols baixos, que a mesura que avançava el dia i les altes pressions s'anaven esvaint, s'anaven trencant.
Una treva de poc més de 24h, ja que demà ens arriba una pertorbació de sud:
Auf Wiedersehen!
Francesc





Comentaris
Publica un comentari a l'entrada