Cercant el gel dels pirineus
A aquestes alçades de la peŀlícula no crec que faci cap espòiler si dic que les glaceres del pirineus tenen els dies comptats. Tothom amb un cert bagatge en el mon dels Pirineus ha vist en primera persona com cada vegada neva menys, els hiverns son més suaus i els estius, més calurosos... i finalment, que les glaceres cada vegada tenen menys extensió, menys gruix i menys neu que hi duri tot l'any. Des dels temps recents de màxima extensió de les glaceres (a finals del segle XIX), quan unes grans esquerdes als peus de l'Aneto posaven en perill un intrèpid Verdaguer, pobrament equipat i guiat, ha plogut i nevat molt. Actualment s'ha de ser un friqui/romàntic del muntanyisme per saber on es troba l'única esquerda de la glacera de l'aneto (segons m'han dit, fa dos anys encara hi era, no sé del cert que encara hi sigui). A l'altra banda de la frontera, la glacera del Seil de la Baque pràcticament es mullava a l'estany del Portillón avui en dia ha quedat en...