Entrades

Cercant el gel dels pirineus

Imatge
A aquestes alçades de la peŀlícula no crec que faci cap espòiler si dic que les glaceres del pirineus tenen els dies comptats. Tothom amb un cert bagatge en el mon dels Pirineus ha vist en primera persona com cada vegada neva menys, els hiverns son més suaus i els estius, més calurosos... i finalment, que les glaceres cada vegada tenen menys extensió, menys gruix i menys neu que hi duri tot l'any.  Des dels temps recents de màxima extensió de les glaceres (a finals del segle XIX), quan unes grans esquerdes als peus de l'Aneto posaven en perill un intrèpid Verdaguer, pobrament equipat i guiat, ha plogut i nevat molt. Actualment s'ha de ser un friqui/romàntic del muntanyisme per saber on es troba l'única esquerda de la glacera de l'aneto (segons m'han dit, fa dos anys encara hi era, no sé del cert que encara hi sigui).   A l'altra banda de la frontera, la glacera del Seil de la Baque pràcticament es mullava a l'estany del Portillón avui en dia ha quedat en...

Föhn a la terra del föhn

Imatge
On millor que Innsbruck per estudiar el foehn? De seguida d''arribar ja vaig veure que seria el pa de cada dia durant el màster i així ha estat fins al moment. Així doncs, em proposo de fer quatre pinzellades de què és, com es forma i com el podel modelar, per qui li piqui la curiositat de saber-ne una mica més :) El Föhn, és un vent sec, fort i turbulent que apareix a sotavent de les altes (i no tan altes) muntanyes, que porta de corcoll als habitants del llocs on es produeix des de temps immemorials, i des de finals del sXIX, també als meteoròlegs que intenten estudiar-lo. Aquest vent rep noms diferents a diferents llocs de la terra. Així doncs, tenim "föhn" (o "foehn") al Alps, "chinook" a les Rocalloses, "fogony" a casa nostra o "vent d'Espanya" a la cara nord dels Pirineus.  D'ara en endavant ens referirem a aquest fenomen com a "föhn", ja que en primer lloc és el nom més estès i en segon lloc, perquè expl...

Aterratge a Innsbruck. Pre-hivern

Imatge
Doncs ja la tenim aquí! La primera nevada de la temporada ha arribat. Feia dies que contemplava el GFS (sí, Jaume, el GFS) i s'anava configurant la caiguda del jet polar a les nostres latituds. La qüestió era si tindria cap dia de coll entre l'últim dia de feina i l'entrada de la glopada freda per poder fer el cim d'Innsbruck, el Kleiner Solstein (curiosament Klein vol dir petit).  Finalment el meandre del jet s'ha format, amb una entrada brutal a la cara nord del Pirineu, amb torb ( discussió pendent, si no hi ha neu a terra podem parlar de torb?  ) i grans acumulacions a cotes baixes, per ser finals de setembre, a la part més occidental i nord de la serralada. Un pel més tard entrava al Tirol, per un altre camí, és clar. Als Alps suïssos i extrem oest dels Alps Austríacs també hi ha caigut un bon paquet. Pel que fa a Innsbruck hem tingut 22cm al Nordkette, la "perla del Tirol", amb una cota que ha baixat fins uns 1100m. Avui al migdia encara en quedava a...